Per Teresa Benito, Sara Rodríguez i Iván Moya
El
passat 27 de setembre vam poder gaudir de la presència al nostre institut de la
microbiòloga Clara Torres Barceló, que va fer una xarrada per a alumnes de
batxillerat sobre el seu tema d’estudi actual: la terapia de fags.
Clara
va estudiar Ciències Biològiques a la Universitat de València i després va fer
la tesi doctoral sobre aspectes moleculars i evolutius de virus vegetals. Va
continuar les seues investigacions post-doctorals a Oxford (Anglaterra) i a
Montpellier (França), on va començar a treballar amb bacteris. En l’actualitat
té una plaça com a investigadora per a un centre de recerca francés (CIRAD) i
viu a l’illa Reunió.
Els fags
o bacteriòfags són virus que afecten únicament els bacteris. Com qualsevol
virus, utilitzen un hoste, en aquest cas un bacteri, per a multiplicar-se,
produïnt finalment la mort de les cèl·lula. Com que els bacteris patògens
causen moltes malalties, hem hagut de desenvolupar mètodes per a lluitar contra
aquests microbis. El métode més conegut és la utilització dels antibiòtics,
compostos químics produïts per fongs i bacteris. Encara que els antibiòtics han
demostrat ser una ferramenta molt útil que ha permés salvar milions de vides
des del seu descobriment per Fleming el 1928, la seua utilització d’una manera
massiva i en ocasions poc responsable ens ha fet arribar a una situación crítica
per l’aparició de nombroses soques resistents a aquests medicaments. En aquest
sentit, els bacteriòfags que investiga Clara podrien suposar una ferramenta
molt útil per a tractar nombroses malalties que afecten persones, animals i
plantes.
Les alumnes
Teresa Benito i Sara Rodríguez van a fer-li una entrevista per al seu treball
de Cultura Científica, on han analitzat el paper i dificultats que han tingut
les dones al món de la Ciència.
1.- Sempre has tingut clar el que volies
estudiar?
Doncs, tot i que m'encanten els
microbis des de xicoteta, no sempre he tingut clar al 100% dedicar-me a la
investigació. Ho trobava un treball elitista, com en una bombolla fora de la societat
i massa especialitzat. A més, de vegades l'ambient humà de la recerca és competitiu
i fred. Després de la tesi (que cansa molt) vaig plantejar-me dedicar-me a una
altra cosa com el periodisme científic, o ser assessora científica d'una ONG
que denunciara les farmacèutiques i grans
empreses de la indústria agroalimentària.
Sempre relacionat amb ciència, això sí. Però
ho vaig descartar en quant vaig "conèixer" els bacteriòfags, la seua
història i les seues possibles aplicacions! Ja no podria fer una altra cosa! I
també he après que es pot fer ciència d'una altra manera: més transparent, més
en contacte amb la gent i menys moguda per interessos econòmics i/o de
prestigi.
2.- Què et va motivar a estudiar Biologia?
Els microorganismes em pareixen éssers fascinants, tan simples i
tan complexos alhora. Els virus en particular són increïbles i els bacteris són
els organismes més antics ("evolucionats") del planeta! De manera
general també m'agrada la ciència i el fet d'aprendre i estudiar com a treball.
Amb la recerca científica el dia a dia sempre és diferent i cada setmana aprenc
coses noves.
3. - En què consisteix actualment el teu treball?
Estudie principalmente microorganismes (virus
i bacteris). Vaig treballar en bacteris humans, però actualment treballe amb
bacteris que afecten a les plantes. El que vull aconseguir és una agricultura
amb menys pesticides amb la ultilització dels bacteriòfags.
4.- En quina llengua realitzes el teus
treballs?
Totes les publicacions són en
anglès. Alguns projectes (per a demanar diners per exemple) els he hagut de
redactar en francés perquè és el país on visc. Però quan vivia a València, la
meua tesi doctoral la vaig fer en valencià.
5.- Quins són el els principals obstacles als
que t’has enfrontat per ser dona?
Principalment el
masclisme per part d’algunes persones amb les que he treballat i que en
determinades situacions m’han fet sentir incòmoda
6.- Treballes més amb xics o amb xiques?
Doncs depén de l'escala
jeràrquica. Els "jefes" són i han sigut sempre homes en el meu cas (i
en la majoria). Molts companys amb el meu "estatus" també. Però he
tingut (he supervisat) més estudiants dones i les tècnics de laboratori sempre
han sigut dones.
7.- Tens alguna dona com a exemple a seguir?
Rosalind Franklin, Marie Curie, Barbara
McClintock, etc. són dones de les quals em vaig interessar pel seu treball i
són per a mi un model a seguir.
8.- Quines són les teues experiències en els
teus viatges de treball?
En general molt enriquidores i
especials. De vegades pot ser un poquet solitari perquè arribes a un lloc que
és nou i a la majoria de la gent no la coneixes. I en una llengüa diferent!
Però poquet a poquet t'animes a parlar, coneixes a gent, descobreixes coses en
comú i a nivell científic avances més que en 6 mesos fent experiments al teu
laboratori! Al món científic és molt important col·laborar, xarrar,
preguntar... i els viatges multipliquen les possibilitats.
9.- Per què vas decidir mudar-te a les Illes
Reunió? Va estar relacionat amb el teu treball?
Va ser perquè la meua parella va trobar
treball a aquestes illes i vaig tindre la sort de trobar un lloc a la
“Université de la Réunion” per a continuar el meu post-doctorat.
10.- Creus que podria haver sigut més fàcil
per a tu arribar a ser una bona científica si hagueres sigut un home?
Sí, vivim en una societat masclista en la qual
la majòria d’homes et discriminen per ser dona i no et tenen el mateix respecte
que als homes. Si haguera sigut un home les coses haurien sigut molt més fàcils
i no hauria tingut cap discriminació per part del meus companys.
11.- Penses que la maternitat és un problema
per a les dones científiques?
Sí, suposa un paró gran a la carrera, ja que
aquest treball és molt competitiu perquè s’ha de estar constantment investigant
i treballant.
Fantástico encontrar cientific@s con los pies en la tierra que estén en disposición de hacer de la Ciencia algo asequible a todo el mundo. Felicidades!!
ResponderEliminar